El
foc al cos
Susun
Weed “ Los años de la Menopausia”
Aquestes
sàvies paraules serveixen per introduir el tema de les calorades.
El
trànsit del climateri és diferent per cada dona. La durada i el
tipus de trastorns depenen entre altres factors, de la disposició
a començar una nova etapa a la vida. El període en que les
calorades són més intenses se situa entre dos mesos i dos anys
després de la menopausa (última menstruació), però hi ha una
gran variabilitat individual. Hi ha factors genètics i també un
gran factor anomenat estrès que pot fer reaparèixer les calorades
anys després d'haver desaparegut.
La
incidència dels fogots varia molt entre cultures. Entre les restes
maies no s'hi ha trobat cap referència i en japonès no hi ha cap
paraula per anomenar-los. Tanmateix al Japó moltes dones senten més molèsties al coll i a les espatlles. En
el nostre medi afecta un 80% de dones mentre que al Japó i a
l'Extrem Orient en general, només un 15%.
En
el nostre entorn és el signe de menopausa més conegut, temut i
envoltat de terribles presagis
Els
fogots ens incomoden per moltes raons.
- Ens trasbalsen el cos. No podem amagar les qüestions incòmodes en un hipotètic calaix de la ment
- No són previsibles, tot i que això és inexacte
- Fan evident el nostre estat
- La transmissió cultural ens fa esperar unes sensacions molt desagradables i enutjoses
- L'herència cultural també disposa que l'única relació possible amb la calorada sigui la repressió i si no és possible, el pal·liatiu.
El
descens d'estrògens propicia canvis a la hipòfisi i es dispara la secreció
d'hormones folícul-estimulant (FSH) i luteinitzant (LH), aquesta
última amb efectes vasodilatadors. Això fa que
l'hipotàlem perdi temporalment la capacitat de regular l'escalfor
del cos i apareguin els fenòmens vasomotors que coneixem pel nom
de fogots, calorades, foguerades...i que es defineixen així:
“Sensació
sobtada d'escalfor principalment a la cara, el coll i el tòrax amb
suor i a vegades acceleració del ritme cardíac, amb sensació
posterior de fred que pot produir calfreds”.
Del
canvi d'impressions amb les dones queda palès que hi ha calorades
que fan recorreguts diferents al de la definició clàssica de més
amunt. Per exemple, n'hi ha que afecten als braços i a les mans,
d'altres als peus, etc. No hi ha un recull acurat de l'experiència
i hem iniciat un banc de dades per poder parlar del tema amb més
propietat.
També
ens han explicat que en alguns casos hi ha senyals prodròmics,
que “anuncien” la calorada. Per exemple: el cas d'un formigueig
a les cames que precedeix una calorada de recorregut clàssic.
Factors desencadenants:
- Estrès, inquietud
- Temperatura (humitat i escalfor)
- Excitació
- Espais tancats
- Ingesta de cafè, alcohol, menjars pesats i/o especiats
- Histerectomia i/o ooforectomia, especialment aquesta última (exèresi dels ovaris)
Coses que ajuden a
trampejar les calorades
- Vestir per capes.- Retirar les peces molt ajustades (colls alts i cinturons)- Posar seda o fibres a la capa que està en contacte amb la pell (el cotó i el nylon retenen la humitat i afavoreixen el calfred posterior)
- Mantenir la frescor i la hidratació
-
Infusions amargues, refrescants: agripalma, sàlvia. Nodridores del
fetge com la Dent de Lleó o el “Cardo Mariano”. Riques en
fitosterols com el trèvol vermell. L'alfàbrega és útil per
rebaixar les suors
-
Pulveritzcions refrescants amb hammamelis.
-
Ventall.
-
Posar els peus descalços sobre una superfície freda
- Evitar situacions estressants
- Evitar els desencadenants
- Fer exercici contribueix a disminuir els nivells de LH i FSH. Tonifica l'hipotàlem i augmenta el nivell d'endorfines, que cau amb les calorades.
- Seguir una dieta rica en llegum, cereals i verdura orgànics, productes de soja fermentats (tamari, miso, tempeh), grana de lli.
- Digito puntura:
-
Massatge als punts dels ronyons de la planta del peu.
-
Massatge als punts del fetge, també al peu.
- Els suplements i les drogues s'han de prendre amb l'assessorament de l'especialista. Lachesis, belladona, pulsatil·la, etc. són substàncies homeopàtiques útils que també requereixen assessorament professional.
A
part d'aquestes recomanacions pràctiques hi ha dues actituds que
permeten transformar aquesta experiència, en principi enutjosa,
en una font d'auto coneixement
1-Escoltar
el missatge
Una
de les queixes més freqüents sobre les calorades és que
apareixen en moments poc apropiats, especialment pel què fa al
públic o als interlocutors. L'observació ens donarà pistes del
que no volem reconèixer, del que ens desagrada o ens excita de la
situació.
L'observació
de les circumstàncies en què apareixen ens fa conscients de
tensions que no sabíem. En el moment en que ens sorprèn una
calorada és especialment interessant posar atenció als pensaments
de segona línia
Respecte
als fogots nocturns, cal aclarir que gairebé sempre ens despertem
abans de que es produeixin. El somni o el pensament en el moment de
despertar-nos, just abans de que es produeixi la calorada, ens
donen pistes sobre quin és l'element que genera tensió.
El
cos parla. Tractar-lo bé i aprendre a interpretar el seu llenguatge
només pot portar beneficis
2-
Deixar fluir amb la idea d'oferir la menor resistència possible.
Les
calorades es poden comparar al treball de part, que cansa però
també alleuja. Es pot afegir de manera més explícita que les
contraccions en el part -i les calorades- són transitables quan
s'agafen bé, se'ls hi dóna la benvinguda, respirant, relaxant... Hi
ha un paral·lelisme entre els fogots, el rubor adolescent i l'orgasme.
De les calorades en anglès
en diuen “hot flashes” i Susun Weed recomana “to ride the flashes”,
és a dir cavalcar la calorada. En alemany la paraula per anomenar
el fogot significa onada de calor. Els dos idiomes fan pensar doncs
en el paral·lelisme amb les contraccions del part i ens faciliten
una imatge en la qual les calorades inviten a cavalcar-les o a
permetre que passin pel nostre cos com onades de mar.
En
el nostre llenguatge els termes fogot i foguerada
relacionen el fenomen directament amb el foc, la gran força
purificadora que invoquem quan volem desprendre'ns del que ja no
ens cal.
La
calor és energia. En la majoria de casos la foguerada fa un
recorregut idèntic a la Kundalini,
la serp enroscada a la base de la columna que segons els hindús
conté l'energia vital. Falta
més informació i recollida de dades sobre l'experiència real dels
fogots. Insisteixo en l'interès d'un banc de dades com el que que
promovem des d'aquest bloc i us convido a compartir-hi la vostra
experiència.
La
meditació és una eina molt útil per observar i calmar la ment.
Susun
Weed ha desenvolupat específicament la meditació de la Kundalini
amb l'objecte de reconduir els sentiments de ràbia que sovint
acompanyen, soterradament o no, les calorades.
(Per
més informació: “The Menopausal Years”. Susun S. Weed)
Pràctiques:
- Respiració per la columna per eixamplar el canal. En una postura còmoda i centrada -preferentment de genolls assegudes sobre els talons amb l'esquena recta-, inspirem imaginant que l'aire baixa per l'interior de la columna vertebral. Després el deixem anar lliurement. Anem insistint fins que l'aire inspirat arriba al coxis sense dificultat.
- Exercici de consciència similar al que fem quan volem recordar els somnis. Consisteix en la instrucció, prèvia a adormir-nos, de fixar-nos en l'estat del cos en el moment de despertar.
Per
exemple: Les mans, estan tenses o relaxades?, Quin és el punt
d'inici de la calor? Quin recorregut fa?, etc. D'aquesta observació
podem aprendre moltes coses sobre la nostra “ombra”.
En
un escenari diferent, més harmoniós amb la natura, podem imaginar
que les calorades són un favor dels déus. Un toc diví en forma de
foc. Em ve a la memòria aquella passatge de la cultura
cristiana on l'Esperit Sant es manifesta en forma de llengües de
foc. Em sembla que és Pentecosta i aquesta coincidència
d'imatges em reforça la confiança en la intuïció.
Us convido doncs, a tancar els ulls i fer un petit viatge cap aquest escenari imaginari. Som-hi.
Per
començar agafa aire a poc a poc i a cada exhalació deixa sortir
els comentaris negatius que has sentit sobre els fogots. D'una a una
es desfan totes les negativitats: que si és una experiència
terrible.., que si no es pot dormir, que si és tant desagradable,
que si és insuportable, etc..
Deixa
que se'n vagin totes aquestes idees que no et fan cap bé.
Des
de la màxima buidor de prejudicis anem a trobar-nos amb el
foc.
En
primer lloc busquem una definició. Què és el foc?
“El
foc és la reacció química violenta d'una matèria
combustible. Aquesta reacció és exotèrmica i desprèn l'energia en
forma de calor i llum”
Després
fem un breu repàs al significat que ha tingut en les cultures
ancestrals d'on prové el nostre pensament actual
- A Caldea i Pèrsia el foc era d'origen diví.
- A Grècia s'anomena Pyres. El foc és el centre del mite de Prometeu que va robar el foc dels déus per portar-lo als homes.
- Hi dues deïtats del
foc: Hèstia, deessa del foc de la llar i Hefest, déu del foc de
la forja.
- Hi ha dues classes
de foc. El destructiu simbolitzat per l'Hades i el creatiu
representat novament per Hefest
A la Mitologia Celta la deessa del foc era Brigit que també era deessa de l'art, la poesia i la terra. A més era la protectora dels ramats i les dones joves, encarregada, sobretot, de tenir cura dels nens més petits. Belenos també a la mitologia celta, era el déu del sol, del foc i la medicina. El foc en si mateix era considerat sagrat, i si s'apagava en una llar, era símbol de malastrugança.
Brigit - Al segle XVI, Paracels va establir la identitat del foc amb la vida ja que tots dos necessiten consumir vides alienes per alimentar-se. L'Alquímia entenia que el foc era l'element central de totes les coses perquè les alimentava i les fixava.
- Al segle XX hi ha hagut pensadors que s'han pronunciat sobre el foc. Per exemple, Mircea Eliade: travessar el foc es símbol de transcendir la condició humana.
Actualment
es mantenen festes tradicionals relacionades amb el foc. Per
exemple: Sant Joan al solstici d'estiu, Falles a l'equinocci de
primavera, la crema del ninot italià per Cap d'Any (solstici
d'hivern)- Simbologia del foc:- Reflex del sol. Acció, guerra, sexe, destrucció, purificació.
- Colors: vermell, taronja, groc
- Astrologia: Àries, Lleó, Sagitari, Mart
- Animal mític: La salamandra resisteix el foc.
El
triangle equilàter ∆ és
el símbol del foc per l'Alquímia. Aquest mateix símbol
s'utilitza actualment en la pedagogia antiincendis per explicar com
es produeix el foc i com cal actuar per aturar-lo. Aquests serien
els tres vèrtex del triangle del foc en l'exemple d'un incendi
forestal:
combustible:
arbres secs, comburent: oxigen i energia d'activació:
guspira elèctrica o la mà del piròman. Són indispensables
tots tres elements perquè es produeixi el foc.
En
el Triangle del Foc de les calorades també trobem els tres
elements:
- Combustible: les experiències passades i les tensions actuals al cos
- Comburent: l'energia vital, l'oxigen
- Energia d'activació: el canvi hormonal
Intervencions possibles en aquest triangle:
- La teràpia hormonal substitotòria (THS) actua eliminant l'energia d'activació, però es desaconsella pels greus efectes secundaris que comporta.
- Respecte al comburent és ben clar que si no hi ha vida no hi ha calorades. De la mateixa manera hi ha autores, entre elles Susun Weed, que condicionen les calorades a un bon nivell energètic
- Pel que fa al combustible es pot actuar localitzant i afluixant les tensions. A part d'aconseguir calorades més suaus, es guanya en auto coneixement.
El climateri comporta deixar de girar amb la Lluna, integrar els cicles menstruals i pujar un altre graó de l'espiral de l'evolució que ens connecta amb el Sol i els seus atributs.
Els
fogots tenen la màgia de les fogueres de Sant Joan: cremen la
fusta
vella i les flames fan una claror especial, hipnòtica,
alliberadora d'esperits elementals, guspires i visions. Nit màgica
de Sant Joan per recollir herbes de begudes i ungüents. Calors
màgiques de la menopausa per fondre tensions i servituds de la
mirada externa. Camí iniciàtic, preludi d'una nova etapa.
Incorporar
el foc és transitar d'una manera simbòlica cap al Sol.
*************************
Fuego en el cuerpo
“Mi
sofoco le dice al mundo, estoy segura, que soy
una mujer (vulnerable
e invisible). No simplemente una mujer, sino una mujer mayor (mucho
más vulnerable y mucho más invisible). Vivo en un país civilizado
donde supuestamente debo pasar por un poderoso Cambio como si no
fuera nada, y donde mi supervivencia puede depender de mi apariencia.
Voces externas e internas me piden que haga lo posible por parecer
joven: pintarme el pelo, hacerme un lifting, y usar hormonas para
eliminar mis sofocos- las señales obvias de mi Cambio-.”
Susun
Weed “ Los años de la Menopausia”
Estas
palabras nos introducen con claridad meridiana en el tema de los
sofocos.
El
tránsito del climaterio es diferente para cada mujer. La duración y
el tipo de trastornos dependen, entre otros factores, de la
disposición para empezar una nueva etapa de la vida. El período de mayor intensidad se situa entre dos meses y dos
años después de la menopausia (última menstruación), pero hay
una gran variabilidad individual. Existen factores genéticos y
también un gran factor llamado estrés que puede provocar la reaparición de
los sofocos años después de haber desaparecido.
La
incidencia de los sofocos varía mucho entre las distintas
culturas. Entre los restos mayas no se ha hallado ninguna
referencia y en japonés no hay ninguna palabra para nombrarlos.
Sin embargo en Japón muchas mujeres refieren dolores en cuello y
hombros. En nuestro medio los sofocos afecta al 80% de las
mujeres, mientras que en Japón y Extremo Oriente en general, sólo
el 15%.
En
nuestro entorno es el signo de menopausia más conocido, temido y
rodeado de terribles presagios.
Los
sofocos nos incomodan por muchos motivos
El
descenso de estrógenos propicia cambios en la hipófisis en lo que
se refiere a la secreción de hormonas folículo estimulante (FSH) y
luteinizante (LH) – esta última con efectos vasodilatadores- que
se disparan. Por este motivo el hipotálamo pierde temporalmente la
capacidad de regular el calor del cuerpo y aparecen los fenómenos
vasomotores que conocemos con el nombre de sofocos y que se
definen así:
“Sensación
súbita de calor principalmente en la cara, el cuello y el tórax,
acompañada de sudor y a veces de aceleración del ritmo cardíaco,
con sensación posterior de frío que puede producir escalofríos”
Cambiando impresiones con distintas mujeres resulta evidente que
hay sofocos con recorridos diferentes a los descritos en esta
definición clásica. Por ejemplo, los hay que afectan a los brazos
y las manos, otros a los pies, etc.. No hay un registro mínimamente
riguroso de la experiencia y hemos iniciado un banco de datos para
poder hablar del tema con más propiedad.
También
nos han contado que en algunos casos hay señales prodrómicas que
“anuncian” el sofoco. Por ejemplo el caso de hormigueo en las
piernas precede un sofoco de recorrido clásico
Factores desencadenantes:
Cosas que ayudan a capear los sofocos
- Retirar piezas apretadas (cuelllos altos y cinturones)
- Poner seda o fibras en contacto con la piel (el algodón y el nylon retienen la humedad y favorecen el escalofrío posterior)
- Cerveza amarga
-
Infusiones amargas, refrescantes: agripalma, salvia. Nutridoras del
hígado com el Diente de León o el Cardo Mariano. Ricas en
fitoesteroles com el trébol rojo. La albahaca es útil para
mitigar los sudores
-
Pulverizaciones refrescantes
-
Usar abanico.
-
Poner los pies descalzos sobre una superficie fría
-
Masaje en los puntos de los riñones de la planta del pie.
-
Masaje en los puntos del hígado , también el pie.
Aparte de estas recomendaciones
prácticas hay dos actitudes que permiten transformar esta
experiencia en principio enojosa, en una fuente de
autoconocimiento.
1-
Escuchar el mensaje
Una
de las quejas más frecuentes acerca de los sofocos es que
aparecen en momentos poco apropiados, especialmente en lo que al
público o a los interlocutores se refiere. La observación nos
dará pistas de lo que no queremos reconocer, de lo nos disgusta
o nos excita de la situación
La
observación de les circunstancias en las que aparecen nos hace
conscientes de tensiones que desconocíamos. En el momento en que nos
sorprende un sofoco es especialmente interesante poner atención en
los pensamientos de segunda línea
Respecto
a los sofocos nocturnos hay que aclarar que casi siempre nos
despertamos antes de que se produzcan. El sueño o el pensamiento que
ocupa la mente en el momento de despertarnos, justo antes de que se
produzca el sofoco, nos dan pistas sobre cual es el elemento
que genera tensión.
El
cuerpo habla. Tratarlo bien y aprender a interpretar su lenguaje
solo puede aportar beneficios.
2-
Dejar fluir con la idea de ofrecer la menor resistencia posible.
Los sofocos son comparables al
trabajo de parto, que cansa pero también alivia. Se puede añadir
de forma más explícita que les contracciones en el parto -y los
sofocos- son transitables cuando se toman bien, se les da la
bienvenida, respirando, relajando...) Hay un paralelismo entre
sofocos, rubor adolescente y orgasmo.
En inglés los sofocos se llaman
“hot flashes” y Susun Weed recomienda “to ride the
flashes”, es decir cabalgar el sofoco. En alemán la palabra para
nombrar el sofoco significa ola de calor. Los dos idiomas
sugieren el paralelismo con las contracciones del parto y nos
facilitan una imagen en la que los sofocos invitan a cabalgar con
ellos o bien a permitir que pasen por nuestro cuerpos com olas del
mar.
En
nuestro lenguaje el término sofoco (so-foco) nos remite a la raíz
latina focus que
significa hogar, referido al lugar en que se prendía la lumbre. El
sofoco se relaciona pues con el fuego, la gran fuerza purificadora
que invocamos cuando queremos desprendernos de lo que ya no nos
sirve.
El calor es energía. En la
mayoría de casos los sofocos tienen un recorrido idéntico a la
Kundalini, la serpiente enroscada en la base de la columna que
según los hindues contiene la energía vital. Falta más
información y recogida de datos sobre la experiencia real de los
sofocos. Insisto en el interés que tiene un banco de datos como el
que promovemos desde este blog y os invito a compartir en él
vuestra experiencia.
La meditación es una herramienta
muy útil para observar y calmar la mente.
Susun Weed ha desarrollado
específicamente la meditación de la Kundalini con objeto de
reconducir los sentimientos de rabia que a menudo acompañan los
sofocos, de forma subterránea o explícita.
(Para
más información: “The new Menopausal Years” Susun
S. Weed)
Prácticas
Por ejemplo: Las manos ¿están
tensas o relajadas? ¿Cuál es el punto de inicio de los calores?
¿Cuál es su recorrido?, etc. Con esta observación se puede
aprender mucho sobre la propia “sombra”.
***********
En
un escenario diferente, más armonioso con la naturaleza, podemos
imaginar que los sofocos son un favor de los dioses. Un toque
divino en forma de fuego. Me viene a la memoria aquel pasaje de
la cultura cristiana en que el Espíritu Santo se manifiesta en
forma de lenguas de fuego que descienden del cielo. Creo que esto
sucede en Pentecostés y esta coincidencia de imágenes refuerza la
confianza en mi intuición.
 Os invito pues, a cerrar los ojos y emprender un pequeño viaje hacia este escenario imaginario.
Para
empezar toma aire despacio y en cada exhalación deja que salgan los
comentarios negativos que has oido acerca de los sofocos. De una en
una se diluyen todas las negatividades: que si se trata de una
experiencia terrible, que si no se duerme, que si es tan
desagradable, que si es insoportable, etc
Deja
que se vayan todas estas ideas que no te hacen ningún bien.
Desde
la máxima vacuidad de prejuicios vamos al encuentro del fuego.
En
primer lugar buscamos una definición. ¿Qué es el fuego?
“El fuego es una reacción
química de oxidación violenta de una materia combustible. Dicha
reacción es exotérmica, desprendiendo la energía de la reacción
en forma de calor y luz”
Luego
hacemos un breve repaso a lo que ha significado para las culturas
ancestrales de las que proviene nuestro pensamiento actual.
- Hay dos deidades del fuego:
Hestia diosa del fuego del hogar y Hefesto, dios de la fragua y el metal
- Hay dos clases de fuego: El
destructivo simbolizado por el Hades y el constructivo que de nuevo está representado por Hefesto.
-
Mircea Eliade: atravesar el fuego es símbolo de trascender
la condición humana.
El
triángulo equilátero ∆ es
el símbolo del fuego para la Alquímia. Este mismo símbolo se
utiliza actualmente en la pedagogía antiincendios para explicar como
se produce el fuego y como se debe intervenir para combatirlo.
Estos son los tres vértices del
triángulo del fuego en el ejemplo de un incendio forestal:
Los tres elementos son
indispensables para que se produzca el fuego
En
el Triángulo de Fuego de los sofocos,
también se encuentran los tres elementos:
Intervenciones posibles en este
triángulo:
- La terapia hormonal sustitotoria
(THS) actua
- Respecto al comburente queda claro
que si no hay vida no hay sofocos. De la misma manera hay
algunas autoras, entre ellas Susun Weed, que condicionan los sofocos
a un buen nivel energético.
- En cuanto al combustible se puede
actuar localizando y aflojando las tensiones corporales. Además de
conseguir sofocos más suaves, se gana en autoconocimiento.
El climaterio comporta dejar de
girar con la Luna, integrar los ciclos menstruales y subir otro
peldaño de la espiral evolutiva que nos conecta con el Sol y sus
atributos
Los
sofocos tienen la magia de las hogueras de San Juan: queman la madera
vieja y las llamas dan una luz especial, hipnótica, liberadora de
espíritus elementales, chispas y visiones. Noche mágica de San Juan
para recolectar las hierbas para bebidas y ungüentos. Sofocos
mágicos de la menopausia para fundir tensiones y servidumbres de la
mirada externa. Camino iniciático, preludio de una nueva etapa.
Incorporar
el fuego es transitar de un modo simbólico hacia el Sol
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada